Osteopatia

On?

A CRF Vilanova i a Fisioclinic Sitges

Reserves

93 815 07 02

Octavi Rocha

Fisioterapeuta - Osteòpata D.O

Estructural, Visceral i Craneal

osteopatia

Què és l'Osteopatia?

Text introductori sobre l’osteopatia

Lorem ipsum – dolor quis ex mattis, euismod mauris eget, scelerisque sapien. Quisque semper malesuada ipsum! Curabitur et mattis ante. Maecenas sit amet commodo tellus.

Indicacions de l'Osteopatia

Les àlgies vertebrals representen el motiu més freqüent de consulta en osteopatia: cervicàlgies, torticoli, neuràlgies cervicobraquial, dorsàlgies, lumbàlgies, ciàtiques o cruràlgies són patologies on l’osteopatia és molt eficaç

Tot i que la Osteopatia no sempre suprimeix l’hèrnia en si, en un elevat percentatge dels casos s’aconsegueix evitar possibles intervencions quirúrgiques, en disminuir els símptomes produïts per l’hèrnia i millorar la funció del segment.

El tractament inclou manipulacions articulars, tractament de teixits tous, així com tècniques de flexió distracció (la flexió distracció associada a les altres tècniques osteopàtiques permet actuar a nivell del disc intervertebral bombeándolo i disminuint l’edema discal, actua sobre lligaments, càpsules articulars, músculs , millorant la circulació local tissular i suprimint el dolor referit que està en relació amb aquests elements).

Està indicada també en els dolors dels membres, com ara periartritis escápulo- humerals, àlgies musculars, etc … El tractament osteopàtic és d’especial interès en les lesions esportives i també en els dolors crònics de tipus artròsic, etc … La osteopatia pot utilitzar-se igualment com una teràpia preventiva que evita les recidives i igualment l’aparició de nous quadres simptomàtics.

Certs desequilibris funcionals del sistema visceral troben en l’osteopatia seva solució: és el cas de trastorns com gastritis, hèrnia de hiat, molèsties intestinals, restrenyiment, trastorns digestius en relació amb la vesícula biliar, trastorns menstruals (dismenorrees, síndrome intermenstrual i algunes altres patologies de l’esfera genital). És igualment de bona ajuda en l’asma, incontinència d’orina del postpart, dolors del còccix.

El tractament visceral molt sovint pot ser necessari per alleujar certs dolors de l’aparell locomotor: en efecte el sistema visceral projecta de vegades el seu sofriment a nivell de raquis (reflexos víscero-somàtics).

Gràcies a l’osteopatia cranial es pot tractar moltes patologies d’etiologies diverses com cefalees i migranyes, problemes oculars, d’oïda, sinusitis i rinitis, problemes d’articulacions temporomandibulars, etc …

Associat al tractament ortodòntic, el tractament osteopàtic permet tractar eficaçment dolors de les articulacions temporomandibulars. Un pacient amb alteracions oclusals presenta igualment un trastorn postural associat. El tractament osteopàtic actua sobre l’oclusió i sobre els trastorns possibles de la deglució que el pacient pugui presentar.

No sempre hi ha una correlació entre el segment en disfunció osteopàtica i la zona que presenta el dolor: moltes vegades la zona dolorosa es deu a un segment hipermòbil que compensa una zona hipomóvil de fixació articular (hipomovilitat). Aquesta pot estar ubicada per sobre o per sota de la regió que presenta els símptomes.

El tractament de les zones hipomòbils, de fixacions articulars, permet que disminueixin les compensacions hipermòbils, minorant-la inflamació d’aquestes i permetent igualment la desaparició o disminució del dolor.

El tractament osteopàtic en el nounat és una disciplina molt coneguda per la seva eficàcia i prevenció. Es tracten les patologies més comunes que afecten al nounat com la plagiocefàlia, les otitis de repetició, torticolis congènita, escoliosi, peu de pinya, luxació congènita de maluc, PCI, hiperactivitat, bronquiolitis, etc.

No s’ha d’oblidar el tractament de l’embarassada i els seus trastorns, tenint en compte que pot estar pertorbant el normal desenvolupament del fetus. En el moment del part, poden existir dificultats i necessitar d’ajudes indispensables que poden afectar el nadó.

Història de l'Osteopatia

El precursor de l’Osteopatia va ser l’americà Andrew Taylor Still.

Al segle XIX es produeix una pluja d’idees i, en mig d’aquest moviment, van destacar la genialitat per exemple del Dr A.T. Still. Va nèixer el 1828 a Virgínia. Al final de la guerra de secessió americana, es va produir una epidèmia de meningitis amb la que va perdre tres dels seus fills i va començar a pensar en les certeses de la medicina del seu temps. Es basava en fàrmacs de dubte eficàcia, remeis que sempre considerava tòxics i nocius per a l’organisme. Pel seu pensament religiós i racionalista es considera l’anatomia, la fisiologia i la patologia una versió diferent.  S’ha d’intentar buscar una nova medicina més d’acord amb les lleis de la naturalesa. A partir de 1874, encara va emprar una pràctica basada en medicina en l’enfoc manual que va denominar OSTEOPATÍA. El principi fonamental d’aquesta fase es va reprendre en una frase «L’estructura gobierna la función». El seu plantejament es basa en afavorir la correcció de l’estructura ósea per aconseguir una millora posterior de la funció orgànica. Segun les seves pròpies paraules: «L’Anatomia és el primer, l’últim, i és sempre present». Les noves tècniques que ell mateix va desenvolupar, van suposar un gran èxit, va aconseguir un gran nombre de pacients i encara va passar a ser un personatge molt conegut en la seva època. Davant  l’augment ràpid de pacients i la demanda creixent de tractaments, va decidir transmetre els seus coneixements per donar  més cobertura assistencial al major nombre de malalts possibles. Es va unir al seu procés el Dr. W. Smith, especialista en cirurgia que va voler saber els tractaments que practicava el Dr.Still.  El 1892 es fundarà finalment la primera escola d’osteopatia a Kirksville, American School of Osteopathy (a l’actualitat College Kirksville de Medicina Osteopàtica). De 1892 a 1900 el moviment osteopàtic té importància considerable. A finales del segle XIX, A.T.Still es retira de l’ensenyament publicant quatre llibres. El 12 de desembre de 1917, encara, apodat »e